Passar les vacances a casa

Si hi ha quelcom que encara no he fet en unes vacances és agafar la motxilla i marxar ben lluny a descubrir llocs i gent llunyana. Molts països d’Àsia em criden l’atenció, potser per allò del contrast, SudAmèrica, Àfrica i també ciutats europees que encara no he trepitjat. També és cert que aquests viatges els podría fer acompanyat, però diguessim que els plantejaments de viatge ara per ara son més aviat d’una persona.

En contrast, potser com a preparació inconscient d’això, els darrers dos anys sí que he agafat la motxilla per marxar. Llocs propers, alguns per conéixer, com la illa d’Evissa l’any passat, i d’altres coneguts, com del lloc que us vull parlar.

Perquè aquest lloc ja l’havia conegut fa cosa d’un any i mig. Un entorn a partir del qual aprendre diferents aspectes del treball teatral. Aquí en podríeu veure un resum.

Aquest estiu, a més de seguir amb aquest i d’altres exercicis teatrals, l’entorn ha deixat de ser un necessari i facilitador actor secundari i es va convertir en un personatge principal.

He volgut conéixer com cuiden el seu espai. Com no només et reben per fer les tevés activitats sinó també què i com et proposen les seves pròpies. Com son les persones que el cuiden, que el mimen, que el gestionen, i com son les altres persones que el visiten.

Hi vaig anar per tres dies. M’hi vaig quedar quatre. M’hagués volgut quedar més.

Resulta curiós com hi ha llocs, també persones, que fan tant fácil que et sentis a casa. Perquè més enllà de ser cordials, que ho són… Més enllà de cuinar espectacularment, que ho fan… Més enllà de tenir un entorn preciós, que el tenen.. Més enllà de tenir una piscina bucólica, que la tenen… Més enllà de fomentar la col·laboració i el respecte, que ho fomenten… Més enllà que et puguis trobar gent molt interessant compartint amb tu el mateix retir, que t’hi trobes. Més enllà, fins i tot, que tinguis estones mortes on necessites un bon llibre per passar-les, que les tens…

Més enllà de tot això, només veure un cartellet que posa 151-Avinyó a l’autovia de Manresa cap a Vic, quan m’acosto a la Fundació la Plana, jo tinc la sensació de tornar a casa.

Quina sort sentir-se a casa a només una hora del lloc on vius!

laplana

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s