Sentit de País, sentit d’Estat

Desitjant ser tant diferents entre sí per acabar sent tant semblants.

Des del moment que molts relats es fan a partir de les enquestes d’opinió, de percentatges, de majories contra minories, de guanyar i/o perdre debats, en definitiva, a partir de la pura aritmètica… el sentit de país, o d’Estat, ha deixat de ser quelcom inqüestionable.

Aquells que deien que la única manera de garantir els drets d’un país, o d’un Estat era tenint totes les eines (vots) possibles, fins i tot insultant o ridiculitzant l’altre s’han trobat darrerament que la caixa d’eines finalment estava més buida d’allò esperat. La gran solució que han plantejat és demanar-li més eines al company del costat, aquell altre a qui el dia abans havien insultat o ridiculitzat. Aquell altre a qui ells mai haguessin deixat ni un cargol.

I així estem avui, sense President allà. Amb un President qüestionat aquí, demanant sentit d’Estat, o sentit de país, a aquells que, per una qüestió de sumes i restes, els donen allò que ells diuen eines de transformació social. Ras i curt, vots.

El mantra on qui governa demana responsabilitat als altres per tirar endavant. La responsabilitat entesa en donar-me la raó (els vots) que jo mai t’he donat, que mai et donaré i si no me’ls dones viurem un món d’incertesa i pobresa per culpa teva, no pas meva.

Així doncs, hem confós el debat sobre models de país, models d’Estat, pel concepte sentit de país, d’Estat.

A partir d’aquesta teoria, hom podria pensar que un servidor és un apàtrida, tota vegada que ni comparteixo el model d’Estat que em proposen allà ni el model de país que em proposen aquí. Allà diran, diuen, que l’únic que aconsegueix la meva actitud és donar suport als d’aquí i els d’aquí diran, diuen, que dono soport als d’allà. I el millor de tot, és que ho exigeixen quan ells mai han donat suport a ningú que no siguin ells mateixos!

El sentit de país, el sentit d’Estat està per sobre de donar, o no, suport a una investidura, uns pressupostos o una qüestió de confiança. La responsabilitat no implica la obligació d’estar d’acord amb els plantejaments d’un altre, sinó també la possibilitat d’estar-hi en desacord. Tenir al cap un model diferent no implica no tenir sentit!

Si el “procés” avança o no, no serà culpa de les CUP. Si el 25 de Desembre hi ha eleccions, no serà culpa del PSOE.

No busqueu culpables de que les coses no es facin quan sou els responsables de que es facin.

Tant diferents que semblen, tant semblants que són!

Imagen1.png

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s