Serà aquesta? Serà la següent?

Acostuma a sortir de casa ben net. Perfumat.

Li agrada fer-se veure, seduïr, i basa la seva existència en la búsqueda d’aquella que vulgui passar una estona amb ell.

Els anys d’experiència  l’han ensenyat a triar el lloc i el moment més idoni per les seves conquestes. Com passa en aquestes coses, les nits del cap de setmana acostumen a facilitar-ho tot. Hi ha dies, fins i tot, que espera pacientment a altes hores de la matinada i és la desesperació de l’altra qui fa l’esforç de l’aproximació. Conquesta fàcil. Però si ha de seduïr un Dilluns al matí, també ho sap fer. Res és massa complicat per ell.

Sí que és cert que la seva vida és una mica buida. No té excessius problemes en conéixer gent de tot tipus, ni que aquesta gent li demani acompanyar-lo, passar una estona amb ell. Sempre s’acosten a ell amb un somriure i es mostren encantades d’haver-lo trobat, d’haver-lo conegut.

Estones, moments, on ell és passiu. Sempre acaba ella qui tria el moment de finalitzar la trobada. Algun cop, amb les estrangeres, busca algun truc per fer-les allargar una mica més, però aquí tira més d’egoísme que de ganes d’agradar.

És bonic tenir cites, que la gent et demani que l’acompanyis. Que vulgui fer un trajecte de la seva vida amb tu… – sol pensar.

Però per què té la sensació que ell mai tria quin és aquest trajecte?

Per què amb les seves ganes d’agradar, amb la seva necessitat de servir, d’ajudar, es deixa perdre la opció a poder triar?

Per què sempre decideix ella què, quan, on, com i fins quan?

Tombs aquí i allà. Ara amb una. Amb una altra…

Encantat d’haver-te conegut, ha estat un plaer.

Si vols, et dóno el meu telèfon i passo a buscar-te per casa.

Plogui, nevi, sigui de dia, de nit, estaré encantat de tornar-te a veure. Només cal que em truquis.

Però no truquen, mai truquen.

És bonic, mentre dura. Ell busca la manera de fer que el moment sigui bonic. Encara que ell no decideixi res. Encara que ell no sàpiga on es dirigeix. Encara que sàpiga que no hi ha més futur que present. Encara que un cop ella marxi, en breus moments tornarà a buscar algú que s’assegui sobre seu.

Ben net. I perfumat. I torna a començar.

Així d’entretinguda, així de cruel, és la vida d’un taxi.

_DSC0661

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s