Una història d’una nit

A partir del que explicaven els seus companys de classe al pati, l’Albert s’havia adonat que el format tradicional de familia no era, ni molt menys, l’únic possible. Fins i tot, potser ni tant sols era el menys freqüent.

Pares separats, fills adoptats, families monoparentals, monomarentals, pares homosexuals, mares lesbianes… Nens i nenes d’origèn africà o asiàtic adoptats per parelles que no podien tenir fills pels seus propis medis.

També hi havia algun nens i nenes, com ell, que vivien amb el seu pare i mare. Retrats de familia al menjador amb somriures de complicitat que deixen dolor a la mandíbula de tant forçar-los.

Per això no entenia què feia en aquell banc, a la porta del director, mentre els seus pares eren dins el despatx tractant d’explicar allò que a ell li semblava tant normal. Amb només una frase, havia escandalitzat als seus companys de classe i espantat al seu mestre.

  • Els meus pares no s’estimen com nòvios. Mai han estat novios.

A l’escola es pensaven que era la típica tonteria d’un nen de 10 anys que volia cridar l’atenció d’una manera, diguem-ne, imaginària. El director del CEIP, els seus mestres fins llavors sempre s’havien reunit amb els seus pares sense cap problema, sense cap tensió. Fins i tot alguna mestra havia sentit enveja de la complicitat que aquella parella, els pares de l’Albert, mostraven a tot moment.

  • Però com que no sou parella? Si sempre heu vingut junts a tot. I segons ens consta, viviu junts tots tres!
  • Sí, sí… vivim els tres junts. Pare, mare i fill.

El director no entenia res.

  • Però llavors? És que hi ha alguna cosa que no sapiguem o que hagi descobert l’Albert? Potser un de vosaltres no és…. – No sabia com acabar la frase sense mostrar-se sapastre.
  • No, no és res d’això, tranquil! – L’Anna el va evitar el mal tràngol i el va tallar a temps – Nosaltres som els seus pares. Pare i mare. I sí, vivim junts. I ens estimem tots molt I fem una familia unida però l’Albert té raó. El seu pare I jo no som ni mai vam ser parella. Es podría dir que ho vam ser les primeres 24 hores d’haver-nos conegut i a partir de la que feia 25 vam ser íntims amics.

24hores-pagina

  • I l’Albert ja ho entén, això?
  • L’Albert? Ara comença a fer-se preguntes perquè algun cap de setmana un dels dos no hi és, o algunes vacances no les passem plegats, i li anem explicant tant bonament com podem. Tots dos l’estimem amb bogeria, nosaltres ens estimem amb bogeria, i compartim la manera com volem educar-lo, i això inclou aquesta escola.,
  • Però com és possible? – ara és el director qui tallava. Si ho he entès bé, vau tenir un fill sense ser parella i viviu junts compartint la vida sense ser parella educant un fill plegats sense parella.
  • Llavors, què sou?

Sense mirar-se, i sense haver-se posat d’acord, gairebé al mateix temps van respondre allò que ja s’havien respòs molts anys enrere. Allò que es van respondre el dia que van decidir que no es conformaven en ser amics. De fet, es podria dir que ni ho van decidir. La seva resposta llavors va ser igual d’esponània que ara.

  • Som familia
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s