Medicina natural?

Cremes anti-inflamatòries. Sessions al fisioteràpia. Electroestimulació. Magnetoteràpia. Calor directa al múscul. Exercicis de recuperació. Bosses de gel. Peu en una galleda plena d’aigua calenta i una aspirina efervescent. Cintes kinesiològiques. Punxades d’Electròlisi Percutànoa Intratisular altrament anomenada técnica E.P.I.

Totes aquestes solucions han estat provades. Algunes d’elles segueixen formant part del meu dia a dia, i van donant el seu resultat en funció del dia…

Davant d’una lesió, és normal posar-se en mans d’experts per tal que et donguin un diagnòstic i un tractament que faci que puguis tornar ràpidament a la teva activitat. En temes de salut, a més, no importen els diners. Estan per això! Tot el que faci falta i més!

Però pot passar que les sensacions millorin a partir d’altres activitats. No voldria defensar d’altres solucions com a excolents d’aquestes descrites però sí com a complementàries…

I és que aquestes tres darreres setmanes les sensacions al peu havien empitjorat després d’una millora molt gran durant els mesos de Novembre i Desembre. I és que aquest matí les sensacions al peu han millorat molt respecte el matí anterior.

Curiosament, les tres darreres setmanes, degut a les Festes Nadalenques, no havia pogut anar a les classes de ioga que faig regularment els Dijous al vesptre. Curiosament, ahir al vespre vaig tornar-hi.

Sense entrar en un estudi científic que expliqui si aquesta correlació implica una relació causa-efecte, les sensacions (sí, subjectives) diuen que el peu millora si hi ha classes de ioga i empitjora si no n’hi ha. Potser és només un tema dels estiraments a la cama durant els exercicis. Potser també hi influeix que els exercicis fan que la postura corporal sigui més sana i, per tant, menys procliu a sobrecàrregues.

Ves a saber…. des de la meva ignorancia, per si de cas, seguirem! Tota ajuda és poca!

yogaandyoga

Anuncis

Mitjans de transport privats i calçats…

Potser responent a la pregunta de com ens desplacem podrem arribar a la petita conclusió que no hi ha una sola manera que ens defineixi.

En funció del lloc on anem, en funció de quin temps volem usar per arribar-hi, podem triar un o altre mitjà de transport. Hi ha qui usa la bicicleta, o el transport públic, o el caminar, o el cotxe de manera preferent i som molts qui els utilitzem tots en funció del moment i la situació.

El mateix podria passar amb el calçat que utilitzem.

Podríem pensar que algú que utilitza aquest calçat la major part del temps és un excutiu agressiu. Un “pijo” sense valors. Però podria ser que avui portés aquestes sabates i que ahir, per exemple portés unes xancletes a la platja. abassihawaianas

Aquesta mateixa persona, a l’hora de fer desplaçaments més llargs, podria pensar en adquirir cotxe i/o moto. I en tant que potser no és tant executiu ni tant agressiu, podria haver optat per la funcionalitat a preu raonable.

 lanitosmotico

Però aquesta persona podria respondre que cap d’aquests calçats, cap d’aquests mitjans de transport el defineix ni el determina. Perquè anar d’un lloc a un altre pel simple fet d’anar-hi no ho considera important.

Sí que ha trobat el calçat i el mitjà de transport que l’omple, que en certa manera el defineix, que el fa disfrutar i el porta allà on ell vol anar. Curiosament, en molts casos pot arribar a la mateixa ubicació que els calçats o mitjans de transport descrits, però el lloc, un cop hi arriba, no és el mateix.

Si s’ha de desplaçar pel seu propi peu, la seva primera opció de calçat ja ha estat triada.nb

Si ha d’anar més lluny, també té un vehicle que no té cap altre motor que les seves pròpies cames

trek

I és que no hi ha cap meta que valgui la pena si no en disfrutes el camí! Ves a saber quin serà el proper transport, el proper vehicle, el proper destí i com hi arribarem!

Second step!

Bon dia!

Avui tenim segona sessió de recuperació. La cama va donant símptomes de millora, però és cert que encara no està fina del tot i experiències passades fan que la precaució faci acte de presència.

Afortunadament, la calor que fa ajuda a no fer tant dura l’espera, ja que treu les ganes de fer-se pallisses físiques. A més, no tinc clar que sigui del tot saludable.

Tot i així, serà a partir del Setembre on haurem de començar a ordenar moltes coses, crear noves activitats, generar nous espais de trobada i, segurament, conéixer gent nova. Entre aquestes, córrer per asfalt, pedalar per asfalt, pedalar per muntanya i, perquè no, córrer per muntanya! Potser a l’Agost, o finals de Juliol, podrem tornar a fer-ho  a petites dosis!

De moment, seguim als boxes… waiting for next step!!!

Imagen1

El dia previ

Ja el tenim aquí. El dia previ.

Aquell dia on fa por sortir de cada per por a lesionar-te. Aquell dia on sembla que tots els músculs s’han posat d’acord per donar senyals d’alarma.

Tot i així, avui era el dia on, amb sensacions completament diferents a les de l’any passat, m’he presentat a recollir el dorsal.

IMG-20150314-00213

Recollit el dorsal, passejant pels stands, mirant les properes adquisicions ja triades Barcelona-20150314-00216

He visualitzat l’arribada pensant en si demà seré capaç d’arribar

IMG-20150314-00225

Fins i tot he participat del PastaParty que han organitzat per agafar encara més forces i confiança

IMG-20150314-00226

i, un cop arribat a casa, preparar tots els rituals.

El meu GPS s’està carregant per tal que demà no hi hagi cap problema.

L’iPod també, amb noves cançons triades aquesta setmana que m’ajudin en moments de feblesa.

I, sobretot, tot preparat per demà!

IMG-20150314-00227Demà ja ens cansarem… Ara, a descansar!!!!

Canvis dins la fidelitat

Ser fidel no vol dir no estar obert a canvis. Al mateix temps, tenir ales no és contradictori amb tenir arrels.

Hi ha un ritual que repeteixo, aproximadament, un cop a l’any.

Vaig a la botiga ProRunners i em canvio el calçat esportiu. M’agrada aquella botiga no només pel tracte que donen (molt bo), no només pel fet de que em van fer un estudi de la petjada el primer cop que hi vaig anar.

No només m’agrada perquè em recomanessin, crec jo, d’una manera molt professional (de runner a runner) quina opció em podia anar millor sense que notés que em volen col·locar una marca concreta.

M’agrada, a més, perquè reciclen el teu calçat antic (que no serveix per córrer en competició però sí per caminar normalment) i el porten a llocs on la gent no té sabates.

Dins aquest ritual, porto tres anys repetint un altre ritual, i és que allà ja porto tres anys comprant el mateix model.

Queden 17 dies per la Marató…

Les canvio ara per poder rodar amb unes noves els dies previs o m’espero a després?

I sigui quan sigui que les canvio…. verd o taronja? La fidelitat a les NB1080, de moment, no està en qüestió!

nb

 

keep-calm-and-keep-running-4

Una història com qualsevol altre

Aquesta és la història de dues noies.

Aquesta és la història de dues noies enamorades del mateix home.

Aquesta és la història de dues noies que pateixen per portar dies a casa sense sortir a que els toqui l’aire.

Aquesta és la història de dues noies que han après que han de compartir els moments que puguin estar amb el seu estimat.

Aquesta és la història de dues noies que estan preocupades pel seu home, que no les treu de casa i que se senten impotents de veure com passen els dies i la situació no canvia.

Aquesta és la història de dues noies que saben que estar amb ell els dona sentit a les seves vides.

Aquesta és la història de dues noies que saben que aquest amor serà efímer i té data de caducitat

Aquesta és la història d’un home que pateix en veure les seves estimades tancades a casa.

Aquesta és la història d’un home que vulgués que les coses fossin diferents.

Aquesta és la història d’un home que sap que és quan està amb elles és feliç.

Aquesta és la història d’un home que sap que no pot triar entre elles. Les estima i les estima per igual.

Aquesta és una història d’amor que va començar fa pocs mesos.

Aquesta és una història d’amor que en pocs mesos haurà d’acabar.

Aquesta és una història que ara mateix ha perdut part del seu sentit a l’espera de temps millors.

Aquesta és una història de necessitat, de dependència, entre un home i dues noies.

Aquesta és una història de destins compartits.

Aquesta és una història on tres no son multitud. Son equilibri.

Aquesta és la història d’un triangle on tothom necessita i és necessitat per l’altre.

Aquesta és una història de passejades al sol, passejades sota la pluja.

Aquesta és una història on les dues noies, com si els agradés patir, més li donen al seu estimat quan aquest més les castiga.

Aquesta és la història d’una separació temporal.

Aquesta és la història d’una reconciliació imminent que tots desitgen.

Aquesta és la meva història. La d’un noi lesionat.

Aquesta és la seva història. La de les meves vambes.

És una història d’amor. És una història de lesions. És una història de córrer.

Acàs no son precioses? Com podia triar entre una de les dues?

 Imatge

Al final n’aprendré

Doncs sí. Al final, espero, aprendré una cosa important a l’hora de fer curses que darrerament està fallant.

I pot semblar una tonteria, però m’agradaria poder-ho solucionar aviat. I és el dorsal. Penjar bé el dorsal.

Mira que cada nit abans de la cursa preparo perfectament els quatre imperdibles per poder-lo col·locar bé a la part frontal. Un a cada extrem, però no gaire a l’extrem per assegurar-ho. Doncs no hi ha manera! Al cap de 45 minuts corrents, en les tres curses d’enguany, s’ha anat despenjant.

No és que sigui cap drama, però quan veus que se’t va despenjant, vulguis o no, et descentres. Per evitar descentrar-te, l’acabes treient tot i guardant-lo sota el pantaló per poder després recollir la bossa al guarda-roba de l’organització.

Per tant, acabes corrent sense dorsal a la vista…

I dius, importa gaire?

Doncs sí.

M’ha passat que en alguna cursa no he pogut obtenir fotografies que fan als corredors pel fet que no em poden localitzar pel dorsal. No és important, però aquestes fotografies fan especial il·lusió (digueu-li postureo, ego o com vulgueu, però fa il·lusió)

No m’ha passat, però tinc por que em passi, que els organitzadors pensin que ets algú que corre sense haver pagat la inscripció i et vulgui expulsar de la cursa. Aquest també és un motiu pels que guardo el dorsal, però tot i que sé que ho podria explicar sense problemes i em deixarien seguir, no tinc ganes d’haver de donar explicacions, aturant-me, en ple esforç. ( I consti que estic d’acord que s’eviti als corredors pirates gaudir dels serveis pels que altres hem pagat, i en el cas de la Marató, molt).

Per tant, espero que aquest Diumenge, una de les moltes lliçons que aprengui sigui aquesta.

I és que aquest Diumenge toca penjar-se un dorsal novament!! I aquest cop, paraules majors. 30 kilòmetres!

Imatge

Com el nom indica, es tracta de fer un Test de cara a la Marató. No és una cursa en sí. És un entrenament amb pitrall. No es tracta de buscar un temps concret sinó d’extreure lliçons pel que ens espera tres setmanes després. Com penjar el dorsal, roba a portar, ritmes a mantenir, com hidratar-se, música a escoltar, etc.

Llàstima que aquesta setmana no pugui entrenar gaire abans del Diumenge, però fins i tot encara pot ser bo arribar amb les cames descarregades. No nego, que cert acolloniment hi ha…

El passat Diumenge ja vaig treure bones conclusions a la Mitja Marató de Barcelona, de la mateixa manera que ja va passar a Granollers dues setmanes abans. Aquest Diumenge, serà quelcom nou que segur que ens ensenyarà coses…

Com a mínim, espero que no se’m caigui el dorsal!