Cançó de Sabina no escrita

Els seus prejudicis el van fer creure que l’encaix no seria possible. Que més enllà d’una cordialitat en unes jornades on se suposava que havien de compartir feines creatives, tot quedaría reduit a un record neutre.

Sí que és cert que el tranquilitzava pensar que la falta d’encaix seria recíproc. Ell no la veia en el seu món i creia, sense melancolía i sí amb acceptació normal, que tampoc encaixaria ell en el d’ella. Dos mons diferents. Dues vides diferents.

Potser inconscientment ja havia après que és molt millor descobrir que crear. Que escoltant l’altre, l’altra les històries prenen un argument totalment inesperat.

Durant tres dies va recordar els moments d’infància intentant completar puzzles de 200, 300, 500 o 1000 peces, on havia après que dues peces iguals no encaixen entre sí. El positiu que necessita el seu negatiu.

I  ells també van encaixar. I tant! Van encaixar fins al punt que tots dos, suposadament experts en l’art de la paraula, no van saber trobar-ne cap per definir aquest punt, molt menys per explicar-ho a l’altre. Curiosament, però, tots dos ho van entendre. No s’ho explicaven, no ho explicaven, però ho sabien. I ho sabien en l’altre.

Els va unir el teatre. Potser algún gust musical, algunes idees polítiques similars.. ves a saber. Era, és, una història de inspiracions inesperades. Una història de visites esperades

.madridPongamos que hablo de Madrid

Anuncis

Here I go again!

No sé on vaig, però estic segur que sé on he estat a partir de promeses en cançons passades
Però ja m’he fet a la idea de no perdre més de temps
però aquí hi vaig de nou, aquí hi vaig de nou.

Tot i que segueixo buscant una resposta, crec que mai trobaré allò que estic buscant…
Oh Déu meu! prego que em donis forces per seguir endavant perquè ja sé què significa caminar pel carrer solitari dels somnis.

Aquí hi torno, pel meu compte,  per l’únic camí que he conegut, com un rodamón que va néixer per caminar sol.
Però ja m’he fet a la idea de no perdre més de temps!!!

Només és un altre cor que necessita ser rescatat, esperant caritat dolça d’amor…
Penso continuar durant la resta dels meus dies perquè ja sé què significa caminar pel carrer solitari dels somnis.

Aquí hi torno, pel meu compte,  per l’únic camí que he conegut, com un rodamón que va néixer per caminar sol.

Però ja m’he fet a la idea de no perdre més de temps
perquè aquí hi vaig de nou, aquí hi vaig de nou.

carretera-de-les-aigues

 

Imagina

Imagina que no hi ha Cel, (és fàcil si ho intentes) , no hi cap infern sota nosaltres i per sobre, només l’horitzó. Imagina… tota la gent vivint l’avui.

Imagina que no hi ha països (no és tant difícil), que no hi ha cap motiu per matar ni per morir, ni religions. Imagina… tota la gent vivint en pau.

Potser diràs que sóc un somiador, però jo no sóc l’únic. Espero que algun dia t’uneixis a nosaltres i aquest món serà com un de sol.

Imagina que no hi ha possessions (em pregunto si podràs), que no hi ha necessitat de cobdícia ni fam sinó germanor entre tots. Imagina… tota la gent compartint tot el món

Potser diràs que sóc un somiador, però jo no sóc l’únic. Espero que algun dia t’uneixis a nosaltres i aquest món serà com un de sol.

eye

Believe

believe

Molt del que sé a dia d’avui és allò que se m’ha volgut vendre. Pots llegir, això sí, la meva vida com una història d’exits. Però conec els meus somnis i tampoc son el país d’Alicia i el país de les Meravelles.

Tenim un cervell, tenim un cor. I un coratge ben ferm que ara no deixarem perdre. Allò que ens cal ara és… ànima

– Jo no puc fer això!  – Tú no pots fer allò! Ens alimenten de frases com guions, però jo no actuaré. Les coses bones vindran i marxaran però tot el que ara necessites saber és la veritat.

T’eganyaràs per ella? Cridaràs per ella? Moriràs per ella? Ho faràs?

Jo ho crec. Jo sí crec, amb cada alè que respiro, que tu i jo podem canviar les veus fluixetes per un crit ben alt. I tant que ho crec!

Ho dones tot. I després dones més. Ja saps que has vingut a fer arribats a aquest punt. Pagaràs el cost com qui carrega una creu. Som molts els que l’hem posat allà. T’estigmatitzaràs per fer-ho? Cridaràs per fer-ho¿? Sagnaries, fins i tot, per fer-ho? Ho faries?

Jo ho crec, jo sí crec que mentre es mantingui la lluita, aquesta nit encara hi haurà esperança en aquest món, ja ho veuràs.

No et facis pel·lícules, ni busquis en discos o revistes una explicació.  Simplement tanca els ulls i veuràs que tu ets tot allò que necessites.

Perquè jo ho crec. Jo sí crec, amb cada alè que respiro, que tu i jo podem canviar les veus fluixetes per un crit ben alt. I tant que ho crec!

I believe!

Motius per néixer…..

I wanna be your friend, I want to guard your dreams and visions.
(…)

Together we could break this trap, we’ll run till we drop, we’ll never go back
Will you walk with me out on the wire? Cause I’m just a scared and lonely rider. But I gotta know how it feels .. I want to know if love is wild, I want to know if love is real

(…)

Everybody’s out on the run tonight but there’s no place left to hide. Together we can live with the sadness. I’ll love you with all the madness in my soul!!!

Someday girl, I don’t know when, we’re gonna get to that place where we really wanna go. And we’ll walk in the sun…

But till then…. tramps like us, baby, we were born to run!

keep-calm-because-we-were-born-to-run

El millor que pugui ser

Bo. Dolent. Millor. Pitjor. Guanyar. Perdre… Tot dualitats respecte d’altres.

Bo o dolents en comparació a… Millor o pitjor que…

Elements externs que fan contrapunt a un mateix per tal que hom es pugui ubicar en societat, s’ordeni, es classifiqui i, a partir d’aquest lloc a la llista, es desenvolupi a sí mateix.

Comparar, diferenciar-se, posicionar-se…

Criteris verticals, jeràrquics, sobre qui som, què som per tractar de ser millor que els altres. El millor.

I si no fos important ser millor que els altres? I si no importés en quina classe, categoria, etiqueta estem ubicats?  I si no hagués un objectiu final sobre quin lloc ocupem? I si no calgués comparar-nos?

I si allò realment important fos treure el nostre màxim potencial sense pensar en com això ens sitúa? I si no hi hagués objectiu final però sí una lluita constant que no s’acaba mai en voler seguir millorant?

I si no em preocupo de ser millor que tu, i m’ocupo de ser el millor que jo pugui ser?

Un cor, dos cors….

corazon-enamoradosL’altre dia vaig sortir a caminar, i vaig veure com plorava una noia. Es mostrava tant ferida i dolguda… Deia que mai més tornaria a estimar.

Algun dia aquests plors acabaran – li vaig dir – I de nou tornaràs a estimar

Li deia que dos cors són millors que un, dos cors fan que tot encaixi.

En el meu cas, durant un temps vaig viure pensant en moments ben masculins. No feia res més que viure en un món de somnis infantils endinsat en mi mateix, fins que un bon dia aquests somnis es van anar acabant, em vaig anar convertint en un home i vaig tornar a somiar .

Perquè al final, te n’adones que dos cors són millors que un, dos cors fan que tot encaixi.

De vegades  sembla tot s’hagi planejat de tal manera que els teus dies siguin una successió de buidor, al teu cos i al teu cor. I tot i que és cert que la vida et torna fred i fort hi ha una cosa que a dia d’avui sé del cert.

Si creus que el teu cor és de pedra o que ets prou dur per afrontar sol aquest món, tingues clar que no hi ha pau en estar sol. I és per això que jo també seguiré buscant fins que trobi la meva persona especial.

I ho faré perquè sé que dos cors són millors que un, dos cors fan que tot encaixi..

Two hearts are better than one!!