Sorpreses. Aprenentatges. Coneixements. I si…..?

Quan no saps, aprens. Quan aprens, et sorprens. I a mida que aprens, a mida que vas sabent. Aprens que saps menys i també, sense contradir-te, ja no et sorprens.

Hereu, o esclau del passat, ple d’experiències que donen resposta a allò que encara ha de passar. Lliçons contra les que lluites pensant que no sempre ha de ser igual. Però ho és

Perquè tot sembla igual. Varien decorats, varien alguns personatges, però tot sembla sortit del mateix guionista. I no et sorprens en saber que a partir de certa edat ja no faràs amics íntims. Que, com deia el publicista, els millors amics de la resta de la teva vida els fas abans dels 30 anys.

No et sorprens en trobar que les diferents fases per les que passes en un moment de canvi ja les has viscut. Coneixes l’eufòria del nou lloc de treball. Coneixes la desilusió al cap d’uns mesos. Coneixes l’abatiment i la desmotivació al cap d’uns anys. Coneixes la sensació de perdre-la, de buscar-ne, de trobar-la i de tornar a començar.

Saps fil per randa les fases per les que passen les relacions. I saps, o has après, que acaben. I no et sorprens. És allò que has après. I torna a començar

I pel fet d’haver-ho après penses que ja és tard per tornar a tenir la il·lusió de l’ignorant, l’interés de qui vol saber. L’atreviment de qui no pensa en les conseqüències pel simple fet de no saber-les.

Perquè les coses més maques que et passen, les que et fan vibrar, són aquelles que algun dia et vas atrevir a fer. Que potser vas evitar caigudes, sí, però has après la nostàlgia, la melancolía, de qui no es va atrevir.

Perquè els cotxes porten proteccions. Necessàries, però no tens voluntat de ser un xasís. Perquè el cotó, el coixí de que t’has rodejat pot ser que t’hagi fet més mal que bé. Que les ferides es curen, les marques poden enfortir i la brutícia pot convertir-se en sinònim de viure.

Coneixes la resposta del “i si millor no…?” però no t’atreveixes preguntar-te l’alternativa. I et protegeixes. I deixes d’aprendre. I deixes de saber. I ja no et sorprens.

Que el NO surti de l’altre, mai de tu. Deixa de saber. Desaprèn. I torna a començar.

I si…. sí?