No tens por.

Temor intens i irracional, de caràcter malaltís, cap a una persona, cosa o situació.

Persones, situacions vitals, experiències que ens fan por. Que ens provoquen temor. Que ens paralitzen, fins i tot. Que ens bloquegen d’una manera que no sabem entendre. I aquest propi bloqueig es va alimentant a sí mateix fins al punt que passi a ser aquest temor de què es parla a la primera frase.

En tant que intens i irracional, superar-lo no és senzill. Poden ser necessaris dies, setmanes o mesos de tractaments per poder conviure o fins i tot superar-lo.

Una aranya, un lleó pot generar temor. Un espai obert. Un espai tancat. La foscor. Una sala plena de gent. Una situació de desesperança laboral. Una situació d’incertesa econòmica. Les alçades. Una rata. I en funció de qui o què et provoqui aquest bloqueig, aquest temor rebrà un nom o altre. Acabarà amb el terme fòbia, que és defineix, a grans trets, com a temor intens i irracional, de carácter malaltís, cap una persona, cosa o situació.

Si tu, que ets incapaç d’estimar, et prens la llibertat de decidir a qui pot o no pot estimar algú altre. Si et prens la llibertat de dir-li a algú que no està bé que estimi a qui estima, que no està be sentír-se estimat per qui l’estima, és evident que no tens por de res i, per tant, no accepto que et diguin homòfob.

No t’ho diguis tampoc a tu mateix. Perquè no ho ets.

Com deia Morgan Freeman, simplement ets imbècil.